PRÀCTICA 4: ELS MECANISMES DE DEFENSA

Breu introducció teòrica

L'obra de Freud és tan extensa que evolucionà al llarg de la història. Seguidament en faré una breu síntesi centrada en els aspectes rellevants per a aquesta pràctica:

A partir de l'estudi de les paràlisis histèriques Freud dividí metafòricament la ment humana en dues parts: el conscient i l'inconscient entre els quals media el preconscient.
A partir d'aquesta afirmació Freud presentà la “metàfora de l'iceberg” en la qual esmenta que només som conscients d'una setena part de tot el que ens passa. El comportament humà, deia ell, és fruit del que passa a les sis setenes parts restants.
És en el preconscient on la informació passa del conscient a l'inconscient, però d'una manera encriptada.
Per exemple: Si hi ha algun element a l'inconscient que em provoca ceguesa i puc fer-lo passar al conscient, puc resoldre'n els símptomes i així recuperar la visió.
Al fenomen de recordar una emoció que havia quedat oculta , Freud l'anomenà catàrsi. La psicoanàlisi defensa que a partir de la catàrsi es pot produir curació.
Una altra tècnica a través de la qual es pot produir curació és l'associació d'idees.
Un altre dels conceptes que Freud elaborà durant aquesta etapa fou el de projecció. La projecció és la idea que allò que ens passa a nosaltres, ho projectem en els altres.
La psicologia actual encara utilitza una eina elaborada a partir de la idea de projecció: El test de Rocher, un test de personalitat en el qual el pacient ha d'adjudicar significat a unes taques.
La versió infantil d'aquest test és el test de la pota negra en el qual un infant ha de construir una imatge a partir d'unes làmines i llavors explicar-la.
Melanie Klein, psicoanalista infantil, també elaborà una prova: la prova del joc en la qual mentre juguen els nens expressen allò que els passa.
Aquesta primera teoria està basada en el concepte de libido. Freud entén el libido com l'energia vital que ens permet funcionar, una bona part de la qual és de tipus sexual.

Més tard, tot aquest conjunt d'idees evolucionà i Freud modificà aquelles parts metafòriques que havia elaborat de la ment humana: Aquesta vegada els anomenà ID, JO i SUPEREGO.
Entenem per ID la nostra part més innata basada en el principi de plaer, la més egoïsta; que l'únic que vol és satisfer les necessitats, el que som en essència.
El JO, per la seva banda sorgeix quan el nen s'adona que no sempre pot satisfer les seves necessitats immediatament, que la mateixa realitat imposa restriccions.
El SUPEREGO, finalment, té en compte l'altra gent, és el que contempla la nostra consciència, els remordiments, etc. el que ens capacita a posar-nos en la pell dels altres.
Aquestes tres entitats interaccionen entre elles i donen com a resultat una manera d'actuar.
Si en el procés de construcció d'aquestes entitats es produeixen problemes, en la conducta també se’n produïran..

Més endavant, a mesura que tot el tema sexual anava agafant preponderància en les idees de Freud aquest afirmà ,que el que movia la nostra conducta en la seva totalitat, de la mateixa manera que també era el que ocasionava tots els problemes psicològics, era la sexualitat. És per això, doncs, que afirmà que el desenvolupament humà es produïa a través d'unes etapes de desenvolupament sexual que són les següents:
1.L'etapa oral: Si un nen és frustrat en aquesta etapa, per exemple retirant-li el pit abans d'hora, pot desenvolupar una fixació que es manifestarà quan sigui adult per exemple, fumant o mostrant una actitud pessimista i negativa davant la vida.
2.L'etapa anal: És l'etapa que va dels dos als tres anys durant la qual els nens aprenen a controlar els esfínters. Si hi ha algun problema o desordre també pot manifestar-se en l'etapa adulta (per exemple pot ser que una persona sigui molt avara perquè durant l'etapa anal va haver de retenir massa).
3.L'etapa fàl·lica: És l'etapa que va dels tres als sis anys on els nens descobreixen els genitals. Si no es supera adequadament també pot produir alguna alteració. És en aquesta etapa on apareixen el complexe de Deep (pels nens) i d'Electra (per les nenes) relacionats amb el descobriment de la relació triangular entre ells, la mare i el pare o altres figures de vincle.
4.L'etàpa de latència: En aquesta etapa no hi ha massa manifestacions sexuals, simplement s'estan desenvolupant.
5.L'etapa genital: La podem ubicar durant l'adolescència i és on es descobreix el sexe tal i com l'entenem els adults.

Després de desenvolupar totes aquestes idees fou quan Freud parlà dels mecanismes de defensa; uns dispositius interns desenvolupats per l'EGO per tal de manejar l'ansietat, prevenir l'aparició de transtorns i preservar l'equilibri psíquic.

La seva filla, Anna Freud, proposà el següent llistat de mecanismes de defensa:
1.Repressió: Manté els impulsos inacceptables de l'ID fora de la consciència. Aquest procés gasta molta energia però preserva l'equilibri psíquic.
2.Negació: Intenta mantenir fora de la consciència qüestions que la persona no es veu amb cor d'afrontar.
3.Projecció: No em passa a mi, passa als altres.
4.Racionalització: Invenció d'una explicació que ens deixa tranquils per a un fenomen en el que ens hem vist involucrats.
5.Intel·lectualització: Dona explicacions intel·lectuals als sentiments que pateixes.
6.Formació reactiva: Em comporto de manera oposada al que voldria fer realment.
7.Regressió: Consisteix en retrocedir a etapes anteriors del desenvolupament psicosexual.
8.Desplaçament: Canviar l'objectiu d'impuls, en lloc d'alliberar els meus sentiments en la direcció des d' on ve el problema, els dirigeixo ca pa un altre lloc. Per exemple: m'enfado a la feina i ho faig pagar als meus fills.
9.Sublimació: Donar sortida constructiva a determinats impulsos, construccions a favor d'un mateix i dels altres. També és una tècnica d'educació emocional.


Cos de la pràctica

Aquesta pràctica consisteix en realitzar una proposta de sublimació a l' impuls dels set pecats capitals trobant-los també una sortida negativa.
L'Alba Coma, en Genís i jo hem elaborat la següent proposta.

1.IRA:
Sortida negativa: Trencar un vidre.
Sublimació: Anar a córrer.

2.LUXÚRIA: Hem imaginat el cas que estem en una discoteca i veiem a una persona que ens agrada.
Sortida negativa: Intentar forçar aquesta persona perquè mantingui relacions amb nosaltres.
Sublimació: Acostar-nos a aquesta persona per a parlar-hi i intentar crear-hi un vincle.

3.GULA:
Sortida negativa: Menjar molt cada vegada que tenim gana i no seguir els horaris dels àpats.
Sublimació: Fer altres coses i marcar-te un temps d'espera fins a permetre't menjar.

4.PERESA:
Sortida negativa: Quedar-te tot el dia al llit sense fer res.
Sublimació: Obligar-te a fer alguna cosa, assumir algunes responsabilitats que et facin estar alerta.

5.SUPÈRBIA:
Sortida negativa: Riure's de la gent que t'envolta perquè els consideres inferiors.
Sublimació: Ajudar als altres, convertir-te en un líder positiu, ser emprenedor en els projectes que comparteixes amb d'altres persones.

6.ENVEJA: Hem imaginat el cas que ens fa enveja el sou d'un company de la nostra empresa.
Sortida negativa: Explicar mentides sobre aquesta persona per deixar-lo en evidència i aconseguir que el facin fora de la feina.
Sublimació: Fer tot el possible per a aconseguir el mateix sou que ell: fer cursets, esforçar-te molt a la feina, etc.

7.AVARÍCIA: Hem imaginat el cas d'una mare molt avara.
Sortida negativa: Guardar-se tots els diners de manera que amb prou feines supleix les necessitats bàsiques dels seus fills.
Sublimació: Ensenyar als fills a estalviar per a aconseguir quelcom, comprar el bàsic i a llocs barats.

Conclusions i reflexions

Després d'haver realitzat aquesta pràctica he entès com es poden explicar moltes de les reaccions que els humans duem a terme davant d'algunes situacions que ens produeixen alguna mena de descontrol emocional.
Penso que els mecanismes de defensa són totalment necessaris per a protegir la nostra rutina vital, per no viure constantment inundats de pors o altres sensacions que ens anul·lin.
Per a poder dur un mecanisme de defensa a terme, però, cal haver assolit un cert grau de desenvolupament i haver experimentat una sèrie de vivències prèvies ja que sinó no estem capacitats per executar-lo. Aquest és el cas dels nens petits els quals cada vegada que es troben en una situació que els provoca una emoció forta necessiten recórrer immediatament a la seva figura de vincle perquè els protegeixi i els proporcioni un mecanisme de defensa, els hi elabori aquest mecanisme perquè ells encara no ho saben fer.
Quan creixem ja som capaços d'elaborar els nostres propis mecanismes de defensa, però de vegades no ho fem potser de la manera correcta. Tots els tipus que descrigué Anna Freud poden ser positius o negatius en una etapa determinada de la vida.
M'explicaré construint un exemple amb algun d'ells: La repressió, per exemple, pot ser molt útil en moments vitals en els quals hem de respondre sota d'una gran pressió però pot ser molt perjudicial quan ens neguem a acceptar algun impuls, per exemple la nostra homosexualitat, ja que l'únic que fem és enganyar-nos i anar en contra de la nostra felicitat.
La intel·lectualització, d'altra banda, pot ser molt beneficiosa alhora de gestionar un seguit d'emocions que ens estan desbordant, però d'altra banda pot fer-nos donar tantes voltes a un sentiment (per exemple l'atracció que podem sentir per una persona) que podem arribar a plantejar-nos coses incorrectament ubicades dins d'aquest cas.
La regressió, per la seva banda, pot ser positiva en moments durant els quals ens sentim molt insegurs ja que possiblement ens faci reclamar la nostra figura de vincle la qual ens ajudarà en aquest moment dur que estem vivint, però cal sortir dels estats de regressió per a continuar amb la nostra vida com havíem fet fins aleshores.
El cas de la sublimació que ha estat el que hem treballat més a fons a la classe és, per a mi, del que se'n pot treure més rendiment. Si podem aprendre a donar sortides constructives a determinats impulsos que ens ocorren , sobretot si són impulsos que ens empenyen a realitzar accions destructives contra nosaltres o els altres, tindrem a les nostres mans un poder molt gran de creació.
Aquest, ben conduït pot donar uns fruits meravellosos tan per a nosaltres mateixos com per les persones que ens envolten la qual cosa pot fer millorar molt la nostra autoestima, i benestar personal alhora que possiblement disminueixin tots aquests impulsos que preteníem reconduir.