dissabte, 5 de febrer del 2011

PRÀCTICA 9: L'enfocament sistèmic

Introducció:

Dins l'enfocament sistèmic el que interessa són les relacions. És, per tant, aplicable a tot arreu on hi hagi grups humans.

Un dels plantejaments dins de l'enfocament sistèmic és la teràpia familiar estructural. Hi ha diferents maneres d'intervenir les quals aplica el terapeuta segons creu convenient (sobre tota la família, sobre la parella, sobre les amistats, etc.).
En ocasions dins de la teràpia, es pot atendre a una sola persona. En ocasions, el pacient identificat ni tan sols va a teràpia.

Aquesta teràpia fou estructurada per primera vegada per Salvador Minuchin , el qual tenia una manera molt especial de treballar amb famílies. Una de les seves idees fonamentals és que no existeixen les famílies desestructurades, sinó que n'hi ha d'estructura estàndard (pare, mare i fills) i d'estructura no estàndard.
L'estructura d'una família no determina el benestar o malestar dels seus membres sinó les relacions que s'estableixen dins d'aquesta. Dins de qualsevol família hi podem trobar persones que estiguin bé i persones que no hi estiguin. L'important són les relacions bones i satisfactòries.

Alguns conceptes bàsics de Minuchin

-La jerarquia: Poder/ autoritat
En els grups existeixen diverses jerarquies (diversos nivells de poder). És normal i desitjable, a més, que sigui així. El poder va relacionat amb la capacitat de decisió (qui té més poder, té més capacitat de decisió).
Si la jerarquia de poder es capgira hi haurà dificultats en el funcionament (per exemple, si l'economia familiar la gestionessin els fills). Si dins l'estructura hi ha invasions, es planteja canviar la jerarquia natural de funcionament.

-Tècniques de teràpia familiar:
En una família hi ha decisions que només poden prendre els pares.
Hi ha tres tipus de fronteres en funció del tipus de comunicació que hi ha dins d'una família:
A. Rígida: No escolten a ningú (es representa amb una línea contínua).
B. Laxa: El poder de decisió el té qui no toca, hi ha una invasió de frontera (per exemple, quan els fills i només ells, poden triar on es marxa de vacances). Es representa amb una línea de punts.
C. Flexibles: Qui té el poder escolta als altres però sempre conserva l'autoritat. Es representen amb una línea discontínua.

Els genogrames s'utilitzen per a plasmar de manera gràfica les estructures de relació, però no els tipus de relació.
En els diagrames sistèmics, en canvi, si que hi apareixen el tipus de relacions.

Pràctica: Un genograma de la meva família i un diagrama sistèmic d'un pis d'estudiants.

Aquesta pràctica l'hem realitzat amb la Kahoula











Reflexió final.


Penso que l'enfocament sistèmic deu ser una manera efectiva de treballar com a psicòleg, si bé molt complicada.
Efectiva, o més efectiva que d'altres mètodes,doncs a part d'incidir sobre la persona que presenta un problema, també s'incideix sobre els membres del seu entorn que el provoquen o el potencien més directament.
Ha de ser més efectiva que treballar el problema d'una manera aïllada, doncs , quan la persona en qüestió es torna a trobar amb la situació que li genera molt estrès, per exemple, és molt més provable que li torni a aparéixer el transtorn o patologia en qüestió.
Ha de ser més complicada perquè ha de ser molt més difícil treballar amb un grup de persones que amb una de sola, on tothom participi, s'impliqui i estigui disposat a anar a les sessions, etc.
És aquest un dels motius pels quals són útils els genogrames i els diagrames sistèmics, per a avaluar quin grau d'implicació poden tenir les persones de l'entorn del pacient identificat i també penso que són molt útils per a poder-nos fer una idea de la situació abans de començar a actuar ja que ens il·lustren gràficament les cadenes de relacions entre els diversos membres i quines influències produeixen els uns sobre els altres.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada