Introducció
Abraham Harold Maslow fou un dels grans representants de la psicologia humanista.
Ell fou l'autor de la piràmide de Maslow, una teoria sobre la jerarquia de les necessitats humanes. Aquesta consta de 5 estadis: a l'estadi superior hi trobem les necessitats més elevades relacionades amb l'autorrealització mentre que a l'inferior les més bàsiques dedicades a satisfer les nostres necessitats fisiològiques.
Nivells de la piràmide de Maslow:
1.Necessitats fisiològiques: Necessitats més bàsiques les quals ens permeten la supervivència física.
2.Necessitats de seguretat: Necessitats relacionades amb la nostra sensació de seguretat (per exemple tenir la seguretat que ens trobem bé).
3.Necessitats d'afiliació o socials: Necessitat de formar part d'un grup en el qual ens hi sentim a gust.
4.Necessitats de reconeixement: Maslow explica que es divideixen en dos:
-La baixa estima es refereix a com ens sentim respecte el que les altres persones pensen de nosaltres.
-L'alta estima es refereix a com ens sentim amb nosaltres mateixos.
És quan aquestes necessitats no es compleixen que patim problemes d'autoestima.
5.Necessitats d'autorrealització:Aquestes necessitats no es poden satisfer si les anteriors no estan satisfetes. Són les que ens permeten sentir-nos bé amb nosaltres mateixos, realitzats i útils.
-Comportaments dirigits a la satisfacció de les necessitats autèntiques
Comportament constructiu: Esta dirigit a satisfer una necessitat amb èxit sense perjudicar cap altre aspecte ni persona
Comportament destructiu: La necessitat es satisfà correctament però es perjudica a algú per a aconseguir-ho.
Comportament fallit: Es aquell comportament en el que no s’aconsegueix satisfer la necessitat autèntica.
PRÀCTICA: Buscar un comportament constructiu, un de destructiu i un de fallit dels 5 nivells de la piràmide de Maslow.
Necessitats fisiològiques:
Comportament constructiu: Algú té gana i prepara dinar per tothom.
Comportament destructiu: Algú té gana i s'acaba tot el menjar de la nevera de casa seva de manera que quan els seus companys de pis arriben no tenen res per menjar.
Comportament fallit: Algú té gana però no té gaires diners de manera que va a un restaurant i demana el plat més barat. Quan acaba de menjar-se'l encara no està tip.
Necessitats de seguretat :
Comportament constructiu: Una persona va a córrer cada dia per així sentir-se sa.
Comportament destructiu: Una persona es menja tota la fruita de casa seva i a la seva parella no n'hi queda mai. Ella es troba molt bé però la seva parella es sent molt inflada.
Comportament fallit: Una persona nota que necessita fer més esport. Es compra una bicicleta estàtica però no la fa servir.
Necessitats d’afiliació o socials:
Comportament constructiu: Una persona es mostra tal i com és amb els seus amics i espera que si són amics de veritat l'acceptin tal i com és.
Comportament destructiu: Una persona diu mentides sobre una altra per a així enganyar als seus amics i fer-la quedar malament. A més fa tot de favors als seus amics per guanyar-se'ls.
Comportament fallit: Una noia que no troba xicot decideix que el que ha de fer és aprimar-se molt. S'aprima 10 kg. i segueix sense trobar-ne.
Necessitats de reconeixement:
Comportament constructiu: Un director d'empresa que treballa molt i es preocupa pels seus treballadors. Aquests el respecten i li fan cas.
Comportament destructiu: Aquest director d'empresa coacciona a alguns treballadors perquè parlin bé d'ell i infundeixin l'admiració per ell entre els altres.
Comportament fallit: El director treballa molt però escridassa a tots els treballadors de manera que aquests no el poden veure.
Necessitats d’autorealització:
Comportament constructiu: Una noia a qui li agrada molt la música comença a tocar en un grup amb uns amics amb qui se sent molt a gust. Això l'omple i la fa sentir bé amb ella mateixa.
Comportament destructiu: Per a poder tocar en aquest grup aquesta noia va infondre tot de mentides sobre el noi que abans ocupava el lloc que ara li correspon a ella fins que el van fer fora.
Comportament fallit: El que en realitat voldria aquesta noia és agradar-li a un altre dels components del grup però després d'entrar a formar-ne part ell segueix sense fer-li cas.
Reflexió final:
He trobat molt interessant aquesta pràctica ja que no m'havia plantejat mai que el fet de sentir-se bé amb un mateix pogués desglossar-se en tantes parts.
Em semblen molt curiosos els estadis de la piràmide de Harlow i com estan interconnextats entre ells. També m'intriga la manera com es poden veure alterats o com es poden relacionar en algunes patologies. En els trastorns alimentaris, per exemple, l'estadi de les necessitats fisiològiques es veu perjudicat però no per falta de recursos econòmics o d'algun altre tipus sinó per problemes en algun dels tres estadis superiors.
Les depressions, per exemple, són un trastorn que pot començar per una mancança en qualsevol dels estadis i acabar perjudicant-los a tots.
Les drogodependències, poden començar perjudicant només l'estadi inferior, per exemple, i anar minant els altres fins que arriben a ocasionar greus problemes socials i de salut en la persona que les pateix.
D'altra banda crec que no és fàcil que una persona tingui en bon estat les cinc fases de la piràmide i que com menys n'hi tingui més difícil li serà de dur a terme comportaments constructius.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada