Introducció
Els enfocaments psicològics que hem estudiat fins ara es centraven en l'individu (ell i les seves necessitats, la seva dinàmica, etc.). L 'explicació de les patologies, per tant, es feia en relació a un elements, a una sola persona i el que es considerava que s'havia de fer per a tractar-les, era incidir sobre ella.
El cas de l'enfocament sistèmic, però, és diferent.
Aquesta línia psicològica considera a totes les persones com a parts d'un grup. Creu que totes estem connectades amb les altres mitjançant els nostres grups de referència (un equip de futbol, una colla d'amics, una família, etc.). Qualsevol peça que es mogui dins d'aquest grup, per tant, afectarà a la resta (influirà en el conjunt).
Així doncs, si el que volem és intervenir sobre una persona, no cal intervenir sobre ella mateixa en concret ; és a dir, es pot fer teràpia sense que la persona que presenta la dificultat estigui present.
És a dir , es passa d'un enfocament individual a un de grupal.
Aquesta idea es comença a considerar als anys cinquanta quan els psicòlegs començaren a adonar-se que tot el que fem afecta als altres. Creien que no calia intervenir sobre les persones sinó sobre les relacions que aquestes tenien (això desculpabilitza molt a la persona que pateix una patologia, doncs aquesta ja no ho viu com un problema seu i individual sinó com una manifestació de que està immersa en una xarxa insaludable).
Així doncs classificaren les xarxes humanes en dos tipus: xarxes saludables i insaludables.
Punts claus de l'enfocament sistèmic:
1.Les persones que manifesten els símptomes són els pacients identificats (P.I.). Aquests manifesten que viuen en un sistema insalubre. No necessàriament se'ls tracta només a ells sinó també al seu entorn.
2.Fins a l'aparició de l'enfocament sistèmic es considerava la casualitat lineal (Freud, per exemple, treballava d'aquesta manera). Aquesta es basava en el següent: “Si esbrinem la causa i hi intervenim, atenem o intervenim sobre les conseqüències”.
A ( causa) --> B ( conseqüències)
3.No es pot arribar a conèixer la causa exacta del comportament humà. Probablement sigui resultat d'un conjunt de causes. A la vegada és causa (perquè les nostres accions causen comportaments en altres) i conseqüència (perquè són conseqüència del comportament d' algú).
Com que hi ha moltes influències rebudes, no es pot determinar la causa del comportament. Fins i tot, es pot arribar a donar el cas que desaparegui la causa i el comportament es mantingui per homeòstasi.
La causalitat circular:
La idea de causalitat circular és revolucionària ja que no s'havia plantejat mai.
D' ella se'n desprèn que no cal conèixer la causa de quelcom per a poder intervenir-hi.
Molts autors sistèmics no fan ni diagnòstic; l'únic que els interessa és poder tallar el cercle viciós, totes les relacions de causalitat que l'han convertit en un cercle de relacions insalubres i convertir-lo en un cercle virtuós.
Aquesta idea trencà amb molts dels dogmes i tabús anteriors.
Tipus de causalitats circulars:
Hi ha dos tipus de causalitats circulars: Les constructives i les destructives.
El psicòleg intenta convertir les destructives en constructives però quan intervé entra a formar part del sistema i, per tant, influeix en tot ell. La seva intervenció, per tant, també provoca efectes secundaris (iartrogènia). L'efecte de la intervenció pot ser positiu o negatiu.
Gregory Bateson que fou qui primer s'adonà de les relacions de causalitat circular en descrigué varis tipus:
A. Relació simètrica: Quan diversos elements del sistema interaccionen d'una manera semblant. Per exemple, la cursa armamentística entre la URSS i els EUA.
Més exemples:
-Relació simètrica constructiva: Dos alumnes que competeixen per a preparar-se millor una prova.
-Relació simètrica destructiva: Una parella que no para de discutir-se i de recriminar-se coses.
B. Relació complementària: Quan l'acció de les parts es diferencia. Per ajudar cal crear dinàmiques diferents i no crear culpables. Per exemple, una teràpia de parella.
Més exemples:
-Relació complementària constructiva: Un pare que dona consells assenyats als seus fills.
-Relació complementària destructiva: Una persona que abusa d'una víctima.
Pràctica: Creació de quatre seqüències de causalitat circular per a cadascuna de les quatre modalitats de relació que acabem d'esmentar (de manera que existeixi una circularitat)
Aquesta pràctica l'he realitzat conjuntament amb l'Anna Cimpean i la Maria Climent.
Relació simètrica constructiva: Dos atletes que s'entrenen junts.
1.Un entrena més que l'altre.
2.L'altre vol superar el seu rècord de temps.
3.Augmenten les hores d'entrenament.
4.Igualen les hores d'entrenament.
Relació simètrica destructiva: El cas de dues amigues
1.Hi ha malestar entre elles.
2.Una comença a parlar malament de l'altra sense raó aparent.
3.L'altra té una reacció negativa.
4.Totes dues comencen a dur a terme un comportament provocatiu- agressiu.
Relació complementària constructiva: El cas d'un mestre i els seus alumnes
1.El mestre fa unes classes divertides i dinàmiques.
2.Això desperta l' interès dels seus alumnes.
3.Aquests, per tant, intervenen a les classes.
4.Això fa que aquest mestre encara es motivi més i prepari més classes divertides i dinàmiques.
Relació complementària destructiva: El cas d'un equip de futbol.
1.Un entrenador té favoritismes dins l'equip.
2.Això desmotiva molt una sèrie de jugadors.
3.Això provoca que hi hagi diferències abismals entre el rendiment dels diferents jugadors.
4.L'equip no està cohesionat i això desmotiva a l'entrenador.
Reflexió final:
És ben cert que tot el que fem afecta als altres. Tant és així que totes les nostres relacions en depenen.
El fenomen de la causalitat circular és molt curiós perquè no podem saber quin fou l'element que causà inicialment alguna reacció. Si bé és cert que una actuació A produeix una reacció B , no solem pensar mai que aquesta actuació de fet és conseqüència de quelcom que a aquella persona li ha passat en algun moment determinat.
Així doncs, no serveix de res buscar culpables o responsables del fet en si perquè fàcilment entrarem en una cadena de causalitats que esdevindrà el peix que es mossega la cua.
El fenomen de la causalitat circular, a més, es dona en tots els tipus de relacions humanes, des d'una relació de parella, passant per una família fins a grans col·lectius de persones.
Un exemple d'aquest últim tipus de relació circular, en aquest cas, una relació simètrica destructiva seria la situació que aquests últims dies s'ha viscut al poble de Salt.
S'ha establert com a causa d'una sèrie d'aldarulls, l'accident d'un jove que desgraciadament acabà perdent la vida.
En el moment que patí l'accident aquest jove era perseguit per la policia. El problema d'aquest jove, però, no era el vehicle que acabava d'agafar sense permís sinó tota la cadena de relacions i esdeveniments que l'empenyeren a dur a terme un fur (aquest jove, per tant, actuà com a pacient identificat del seu entorn). Aquest accident, juntament amb molts altres fets que durant els últims mesos s'han produït , ha provocat una revolta d'una col·lectiu de persones de Salt els quals han dut a terme uns quants actes de vandalisme de diversa gravetat. Aquest fet ha provocat que molts dels habitants de Salt s'hagin sentit, amb molta raó, molt enfadats amb la situació que s'està vivint a pocs metres de casa seva i s'hagin manifestat.
Podem saber quin fou l'element inicial que causà aquesta relació de tensió? No. Per molt a fons que estudiéssim la situació que s'està vivint, no podríem saber mai quin és el fenomen que enfronta diferents col·lectius de persones per dues raons principals:
En primer lloc ,perquè els col·lectius estan formats per persones individuals que formen part d'altres sistemes, els quals també els influencien i , per tant, en certa manera també influencien el col·lectiu del qual formen part.
En segon lloc perquè les cadenes de causalitat d'esdeveniments i factors que han entrat en joc alhora de crear un conflicte i ,més d'aquestes dimensions ,sol ser tan llarga que és impossible de desglossar en petites parts.
Així doncs, tal i com diria un psicòleg que treballés utilitzant la causalitat circular, el que cal per a solucionar aquest tipus de conflictes és canviar les relacions entre les parts implicades. En el cas del poble de Salt, potser s'hauria de plantejar un enfocament diferent de la política social, una distribució diferent dels recursos, no ho sé, quelcom que potenciés relacions de cordialitat i comoditat entre els seus veïns en lloc de potenciar l'odi i la desconfiança. És, però un problema molt complex el qual penso que s'hauria d'estudiar a fons per a poder-ne donar una opinió vàlida i amb un bon fonament.
